El Xavi no menja carn

Però s'ha menjat els macarrons que ha fet l'oncle Jordi i ha dit que estaven molt bons. A mi també m'han agradat, a tots ens han agradat. Quan no mengem a casa ens fem uns entrepans i ens els emportem a fora. M'agrada menjar a Pedrinyà, davant l'ermita, allà a l'hort, al costat del rierol que baixa i on passen coses estranyes i fantàstiques, segons un veí, igualment estrany i fantàstic. Potser passa que, de cop i volta, el Xavi comença a menjar carn.

Quan ens preguntin

I sí, serà sempre igual quan ens preguntin sobre això que hem fet. Prou que ho sabeu... Serà un calfred, un tremolor, un malestar; només un moment, i passarà ràpid, com si res. I serà millor no respondre, no donar explicacions, no voler-se fer entendre, no voler convèncer a ningú, simplement callar, rendir-se; perquè la feina ja està feta, l'arbre ja creix sol, fort, perquè tot ha anat molt bé, com havia d'anar, i ja res ens atura ni ens fa dubtar.