Al cementiri vell de Garrigoles no hi ha ningú, no hi ha ni morts. Només hi ha arbres, tot un bosc. Hi ha forats a terra, grans, plens de fulles seques, i les restes dels nínxols: murs destrossats, despullats del guix i la calç, ara només maons a la vista i mal endreçats. I hi ha silenci, potser algun ocell, i de tant en tant, molt de tant en tant, el soroll d'un cotxe o d'un tractor que baixa al poble o en puja per la carretera del costat. Hi gravem algunes coses: una pregària, la noia sota els arbres i poc més. En sortir, la càmera deixa de funcionar.11 d’ag. 2009
Al cementiri vell de Garrigoles
Al cementiri vell de Garrigoles no hi ha ningú, no hi ha ni morts. Només hi ha arbres, tot un bosc. Hi ha forats a terra, grans, plens de fulles seques, i les restes dels nínxols: murs destrossats, despullats del guix i la calç, ara només maons a la vista i mal endreçats. I hi ha silenci, potser algun ocell, i de tant en tant, molt de tant en tant, el soroll d'un cotxe o d'un tractor que baixa al poble o en puja per la carretera del costat. Hi gravem algunes coses: una pregària, la noia sota els arbres i poc més. En sortir, la càmera deixa de funcionar.
