Però s'ha menjat els macarrons que ha fet l'oncle Jordi i ha dit que estaven molt bons. A mi també m'han agradat, a tots ens han agradat. Quan no mengem a casa ens fem uns entrepans i ens els emportem a fora. M'agrada menjar a Pedrinyà, davant l'ermita, allà a l'hort, al costat del rierol que baixa i on passen coses estranyes i fantàstiques, segons un veí, igualment estrany i fantàstic. Potser passa que, de cop i volta, el Xavi comença a menjar carn.
