I arriba dimarts. Plors i sanglots i no trobar el camí, o trobar-lo però plorar igualment. La Noia, l'angoixa. Creuar el bosc de plàtans. Els sons del poble, dels arbres, els sons estranys, de màquines, de la carretera. I els ocellets. I els angelets de pollancre que sobrevolen el bosc, que ho sobrevolen tot. Trobar el camió de correus i deixar-hi la carta. Un dia més. Agafar aigua del riu, escoltar-lo, escoltar-la. Netejar l'ermita. Escoltar el cel i sentir-lo i també parlar-hi. Potser explicar-li un secret. I al capvespre, tapar-se les orelles i fer el silenci. I córrer cap a la llum abans que s'apagui del tot.18 de juny 2009
Capítol 2. Dimarts
I arriba dimarts. Plors i sanglots i no trobar el camí, o trobar-lo però plorar igualment. La Noia, l'angoixa. Creuar el bosc de plàtans. Els sons del poble, dels arbres, els sons estranys, de màquines, de la carretera. I els ocellets. I els angelets de pollancre que sobrevolen el bosc, que ho sobrevolen tot. Trobar el camió de correus i deixar-hi la carta. Un dia més. Agafar aigua del riu, escoltar-lo, escoltar-la. Netejar l'ermita. Escoltar el cel i sentir-lo i també parlar-hi. Potser explicar-li un secret. I al capvespre, tapar-se les orelles i fer el silenci. I córrer cap a la llum abans que s'apagui del tot.
