El buit

Els ulls al clatell, la càmera a l'espatlla i els peus a terra. Mirar i escoltar i proposar-nos algunes coses, poques, les justes, i encara menys. I deixar-nos fer i observar què passa. Explicar-te sense artificis, i fugir de les estratègies, i perseguir-les, i matar-les, allunyar-nos de les convencions, els ritmes establerts i les obsessions narratives. Sortir sense cap previsió, avançar per la intuïció, escoltar els dubtes i estimar la troballa. I estimar-te. Donar-te algunes pistes, les falses. Indicar-te el camí, el que dóna més volta. Traçar un full de ruta, només per a poder-nos perdre. Anar a tots els llocs on no hauríem anat mai. Descobrir-te a cada instant, lluny o a prop. Deixar-te córrer enllà. I sobretot fer-te riure. Fer tot això per a nosaltres, i fer-ho com si res, gairebé per casualitat, com qui va al camp a passejar i l'única cosa que vol és distreure's i caminar pel buit. I passa que dins el buit hi ha de tot...