22 de juny 2009

Capítol 3. Dimecres

El so de la lletera, de llauna, i dins, l'eco d'una veueta que no diu res. I les pregàries que sí que diuen, que són com cançons, que diuen molt, música des de dins i cap al cel. I l'arbre etern, de soca dura, fort, que espera i observa i escolta els secrets i els guarda per sempre. I un parenostre que obre totes les portes, que fa la llum i que remou per dins, i per fora i arreu. I al llit, treure's l'aparell, resar i llegir sobre l'esperança. Les cames nues, boniques, i una tempesta que s'acosta, que primer és de trons i després es fa pluja... I masturbar-se.