11 d’ag. 2009

Al cementiri vell de Garrigoles

Al cementiri vell de Garrigoles no hi ha ningú, no hi ha ni morts. Només hi ha arbres, tot un bosc. Hi ha forats a terra, grans, plens de fulles seques, i les restes dels nínxols: murs destrossats, despullats del guix i la calç, ara només maons a la vista i mal endreçats. I hi ha silenci, potser algun ocell, i de tant en tant, molt de tant en tant, el soroll d'un cotxe o d'un tractor que baixa al poble o en puja per la carretera del costat. Hi gravem algunes coses: una pregària, la noia sota els arbres i poc més. En sortir, la càmera deixa de funcionar.