9 d’ag. 2009

Capítol 5. Divendres

De la foscor a la llum, de la nit al dia. Creuar el poble desert, creuar la plaça. Una pregària davant de l'església, amb els ulls tancats, abraçada al missal i sense por de les abelles. Estirar-se a un banc, dins l'església, després de resar, i badallar i estirar el cos, mentre les abelles travessen els murs des de fora i parlen i diuen alguna cosa. Pegar-se bufetades, fortes i fluixes, fer-les sonar. I somriure i posar-se les mans a les galtes. I el cel des del camp. I el vent. I escopir dins un pou. I anar a trobar el camió de correus dins el bosc, i les campanes del poble i els angelets de pollancre. Entrar dins el camió. I resar-hi, i escoltar-se i abraçar-se i també plorar una mica. I cridar. Un, dos, tres, quatre i potser més crits.