11 d’ag. 2009

I tot es va moure tan ràpid

Vam buscar els indrets de la teva història, de les teves aventures, els espais, la topografia de les teves emocions, de la teva buidor, del no-res o del més aviat poc, del gens, del només una mica. Vam anar a llocs. Vam anar a trobar les distàncies que et separaven de tot, de tu mateixa, les vam resseguir, vam caminar sobre els teus passos, et vam trepitjar, et vam inventar. Vam veure un cos i vam decidir pensar que eres tu. Vam caminar, vam córrer i vam agafar el cotxe... Amunt. I tot es va moure tan ràpid que va semblar que no es movia. Així, quiets, vam arribar a abraçar-te.