Vam buscar els indrets de la teva història, de les teves aventures, els espais, la topografia de les teves emocions, de la teva buidor, del no-res o del més aviat poc, del gens, del només una mica. Vam anar a llocs. Vam anar a trobar les distàncies que et separaven de tot, de tu mateixa, les vam resseguir, vam caminar sobre els teus passos, et vam trepitjar, et vam inventar. Vam veure un cos i vam decidir pensar que eres tu. Vam caminar, vam córrer i vam agafar el cotxe... Amunt. I tot es va moure tan ràpid que va semblar que no es movia. Així, quiets, vam arribar a abraçar-te.